Encara que tots sabem que l'adaptació és un temps efímer no podem evitar patir aquests dies amb els més petits de l'escola, mentre s'acomiaden dels seus pares, avis,germans, cosins i tiets, amb el desconsol que aquesta nova situació els genera.
Entren a l'escola de puntetes per descobrir un nou escenari que els obre les portes a un nou món per ells, un món encara desconegut...
Ja tinc 3 anys !!!
M'estic fent gran i ja he començat a anar a l'escola.
M'ha costat una mica perquè l'escola és molt molt gran,
hi ha molts nens i nenes que no conec, però ja estic
molt millor, ja no ploro tant quan marxeu,
aviat faré un munt d'amics i amigues!!!
Us estimo molt!!! Un petonet muaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada